Mai he pogut amb les maris!!!! UFF, què bé, ja ho he dit, quin
alliberament...
Sabeu què vull dir amb la paraula maris, veritat? Parle d'aquelles dones
que a soles poden mantenir una conversa d'uns 5 minuts aproximadament (què dic
jo ara? 3 minuts màxim!), els encanta la banalitat, se maregen si els parles de
política, drets humans o literatura, basen la seua felicitat en anar del braç
amb un xicot (encara que les tracte malament) i els temes preferits de les
quals són tan diversos com la moda, els xics... la moda... ah, sí! I criticar a
altres dones que són més lliures o més intel·ligents que elles!!!
Jo de xicoteta no sabia ni el significat de la paraula ''feminisme'',
però em crispaven els referents femenins que eixien a la televisió, a les
sèries o a les pel·lis (sobretot a les pel·lis!): xiques guapíssimes (per
descomptat), que patien perquè no tenien cap Príncep Blau al seu costat i que
trobaven la felicitat quan trobaven a aquest. Però el que més em posava de mala
llet era que no tenien capacitat de conversa!!!
Està bé que a una tia li agrade pintar-se les ungles, vestir bé, agradar
a la gent, anar a la moda... però de què val tot això si no tens cap tema de
conversa? Com pots trobar la felicitat completa si no has descobert el plaer de
debatre, de discutir amb educació, d'escoltar a les altres persones i saber
argumentar el teu punt de vista, de sorprendre't (per a bé o per a mal) amb
opinions diferents a la pròpia...? Com? Com??? COM???!!
Recorde un dia que estava parlant amb un xic i va sorgir el tema del
cinema. El meu director preferit és Quentin Tarantino, i li vaig començar a
parlar de Rerervoir Dogs, Pulp Fiction... no sé com però ho vaig relacionar amb
Polanski, i li vaig continuar parlant d' El Quimérico Inquilino, La mierte y la
doncella, Un Dios salvaje o La venus de las pieles... ell m'escoltava
bocabadat, i al acabar em va dir: ''Uau, no és fàcil trobar una xica que parle
d'aquests temes!'' Quins temes? El cinema? A QUI EN EL MÓN NO LI AGRADA EL
CINEMA??? No és que jo siga una tia super intel·ligent o super culta, les
pel.lis i els directors que he comentat són força coneguts per tothom, i per
això em va sorprendre el seu comentari. Em va vindre una pregunta al cap: I de
què parlen les ties? No s'ho vaig preguntar, però m'imagine que la majoria es
limiten a riure els comentaris dels xics i a dir frases curtes per omplir
silencis.
Us vaig a fer la mateixa pregunta a les ties: De què parleu vosaltres?
Quins temes us preocupen, us entusiasmen, us enamoren? Alguna vegada heu
intimidat algun xic per parlar massa, paréixer massa intel·ligent al seu costat
o prendre la iniciativa? Alguna vegada li heu dit ''guarra'', ''porca'' o
qualsevol altre insult a alguna xica en qualsevol context i per qualsevol
motiu?
I a vosaltres, els xics: De què parlen les xiques amb vosaltres? De què
us agradaria que parlaren? Us molesta que una xica siga més culta, per exemple,
que vosaltres? Us agradaria que les xiques foren més llançades, o us intimida?
Quin model de xica busqueu?
Mare meua, has obert un debat prou interesant i la veritat és que m'alegre. Jo sempre he sigut una xica mooolt xarradora i la primera vegada que vaig eixir amb un xic em va fer un comentari semblant al teu: Com es que t'agraden aquestos temes de conversació? Tot seguit em va donar les gràcies i no ho entenia, però la veritat és que tenia raó, era un xic molt timid i si no haguera obert jo la conversació ho haguera passat molt malament. I és ací on vaig poder vore com estem tancats a uns métodes per tal de relacionar-nos amb les persones del tot prehistòrics. Sempre són ells els que comencen a cridar la teua atenció la primera vegada que quedes, els que han d'acompanyar-te a casa o fins i tot els que t'han de demanar eixir!!! Totes aquestes coses, desgraciadament estàn a la ordre del dia, però tant de bo totes les xiques siguen capaces de despertar dels contes de fades de pel•licula que pensaven que anaven a viure!
ResponEliminaCuanto mal han hecho las típicas películas de hollywood.
ResponEliminaSi te digo la verdad, me gusta que en las conversaciones sean fluidas, que las conversaciones sean de cualquier tipo como de ocio, trabajo, estudio pero no me gusta solo hablar superficialmente, me gusta indagar y saber como piensa realmente esa persona e incluso que su punto de vista me haga ver las cosas de manera diferente.
Me gusta que las chicas sean igual o más cultas que yo, de esa forma se aprenden muchas cosas más en vez de ser tu el "profesor" que es lo que normalmente y lamentablemente suele pasar.
En lo que se refiere a que sean timidas o lanzadas en principio da igual, cada persona es como es. Luego con la confianza esas cosas pasan a segundo plano.
Muy buena entrada, saludos.
Creo que tendríamos que repensar nuestras relaciones como punto de inicio para poder cambiar la forma en la que funciona el mundo y solventar muchos problemas. Por ejemplo, en el amor muchas personas toman como referente el modelo de películas y novelas. Sin embargo, durante mucho tiempo nadie se ha parado a pensar que eso es, tal y como deberíamos haber deducido, ficción. Esos amores de gran intensidad, dolorosos, casi en el límite de la tortura. O esos otros súper felices, perfectos, sin discusiones ni problemas. Esos amores, esas relaciones son, efectivamente: ficción. Las personas deberíamos ser conscientes de la limitación (y el riesgo) que supone tratar de imitar esas relaciones. ¿Acaso a alguien se le ocurre imitar a Spiderman? No, y el motivo es sencillo: sabemos que es ficción y que tratar de imitarlo sería bastante temerario. Pues con las relaciones igual. Y esto pasa también entre las relaciones de amistad/compañerismo... tratar de imitar modelos procedentes de la ficción es absurdo y errático. Hay sociólogas/filósofas/psicólogas que afirman que en nuestras relaciones, los hombres no tratamos a las mujeres como a los hombres, puesto que diferenciamos el sexo y género al que nos dirigimos. Esto es, supongo, igual al invertirlo. Así que en esta distinción sexo/género que hacemos puede radicar el origen de la diferencia. Si nos tratásemos como personas...
ResponEliminaPor cierto, ¿de que hablan las mujeres? yo sé de que hablan mis amigas y mis amigos, nosotros tratamos de no hacer diferencias y comentarlo todo sin demasiados tabús, ni diferencias entre unas y otros. Así que yo sé de que hablan las mujeres que me rodean, DE TODO. Supongo que como todas las personas, ¿no?
Jo pense (o, al menys, vull pensar) que les dones, com totes les persones en general, anem evolucionant, i espere que en un futur no massa llunyà cap xic es sorprenga perquè una xica parle de qualsevol tema o perquè prenga la iniciativa, ja siga en les relacions afectivo-sexuals o en una simple conversa o activitat, que no existeixen més personatjes femenins com el de, per exemple, 50 ombres de Grey, que les dones ens apoderem i puguem ser lliures 100% i que en una conversa no veiem un xic o una xica, sino simplement una persona amb ganes de conversar!!!
ResponEliminaHola Princesa,
ResponEliminaEl món està ple de Maris i de Manolos. És així per la socialització de gènere, ben estudiada pel feminisme, com tu ja saps, xica llesta!! Els relats de ficció són un model de socialització però no l’únic. Que tu te n’hages adonat que aquest model no et representa és magnífic; però clar, com fer perquè la diversitat s’estenga? Com a estratègia, no m’agrada posar el focus (i qüestionar) només les dones que segueixen els rols tradicionals. Que xuplen càmera les Maris està bé; però interpel•lem també els Manolos que només parlen de dones i de futbol!! Si no pot semblar que l’enemic a combatre són “les altres” i no el Patriarcat. En realitat, ens hem d’interpel•lar tots i totes, perquè la desigualtat la portem ben endins.
Felicitats pel blog. M'encanta! I és superapoderador crear discursos alternatius!!!